catalunya
Félix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull són els principals acusats del 'cas Palau' en l'últim dia del judici el 16 de juny.
Félix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull són els principals acusats del 'cas Palau' en l'últim dia del judici el 16 de juny.
|
Fuente
:
ACN / Arxiu

Esperant la sentència del 'cas Palau'

Després de set mesos des que es va acabar el judici dilluns es fa pública la sentència que pot condemnar CDC per haver-se finançat irregularment

0
Sáb, 13 Ene 2018

Després de set mesos des que es va acabar el judici per l'espoli del Palau de la Música aquest dilluns es farà pública, finalment, la sentència. Els principals acusats són Félix Millet, Jordi Montull i la filla d'aquest últim, Gemma. En un judici oral que va durar més de tres mesos i una quarantena de sessions, es va poder veure com en el mateix acte es feien tres judicis: l'espoli del Palau per part dels seus principals gestors; el finançament irregular de CDC aprofitant aquesta institució cultural i un frau fiscal.

La Fiscalia va demanar un total de 14 anys i 9 mesos per a Félix Millet com a màxim responsable de l'entramat que li permetia enriquir-se a costa de la institució cultural, que té com a edifici emblemàtic una obra patrimoni de la humanitat. Per a Jordi Montull, la Fiscalia va demanar 10 anys i 10 mesos, mentre que per la seva filla Gemma va rebaixar la pena fins a 3 anys.

Tots tres van decidir col·laborar i explicar que s'havien fet rics i que, alhora, havien facilitat que el Palau de la Música fes de canonada per on transitaven els diners de la constructora Ferrovial cap a Convergència com a comissió per l'adjudicació d'obra pública. Per això, la Fiscalia va demanar que l'extresorer de CDC Daniel Osácar sigui condemnat a 8 anys i que el partit assumeixi el pagament dels 6,6 milions d'euros que va arribar a cobrar en efectiu o bé en factures, algunes d'elles falses i d'altres com a pagament de serveis en campanyes electorals, tal i com van reconèixer les empreses que havien cobrat.

Els fets jutjats van passat entre 2000 i 2008, quan el juliol d'aquell any els Mossos d'Esquadra van entrar a registrar el Palau de la Música. Dies més tard, detindrien Millet i es començaria a conèixer tot l'entramat que va permetre l'espoli.

Milions d'euros

Van ser milions d'euros que en lloc d'anar a parar al Palau de la Música van anar a les butxaques de Millet (uns 7 milions) i Montull (1,3 milions). Fiscalia encara busca el destí de 10 milions més. La defensa va esgrimir que eren pagaments en negre a artistes sense especificar. Fins i tot Millet va fer que el Palau pagués els casaments de les seves dues filles com a relacions públiques. Això sí, un dels seus consogres va pagar la meitat del convit, que va anar a les seves butxaques. A més, les dues famílies van gaudir de viatges i vacances pagades.

En quant a Convergència, els principals acusats, així com diversos testimonis, van assegurar durant el judici que Ferrovial pagava un 4% de l'obra adjudicada a Catalunya. El 2,5% era per a Convergència i l'1,5% era la comissió que es quedaven Millet i Montull (un 80% pel primer). En total, CDC va rebre 6,6 milions d'euros, que l'advocat d'Osácar va rebaixar a 2 milions.

Les obres per les que Ferrovial hauria pagat són la Ciutat de la Justícia (on es va fer el judici), la Línia 9 del Metro, un pavelló esportiu a Sant Cugat i un canal de rec a les terres de l'Ebre. Ferrovial també va ser l'empresa que va restaurar el Palau de la Música amb diners del Ministeri de Cultura de l'època de José Maria Aznar.

Ferrovial es va defensar dient que el pagament dels diners al Palau de la Música era perquè n'eren els patrocinadors principals i si després aquell diner tenia un altre ús ells no n'eren responsables.

El propi Artur Mas va reconèixer en el seu comiat com a president del PDCat que Convergència s'havia finançat irregularment i que el principal càstig d'això havia estat la pròpia desaparició del partit. Això sí, va posar les dades en els anys noranta, quan el que s'ha jutjat va ser entre el 2000 i el 2008, quan ell ja ostentava poders dins del partit fundat per Jordi Pujol. No obstant, no va ser cridat com a testimoni. Osácar es va mantenir fidel a les sigles i als seus dirigents.

 

Jordi Oliveres és periodista

 


Multimedia